SIMÚN: EL VENT ROIG I ABRASADOR DEL SÀHARA

Entre els mesos de juny i agost a la zona compresa entre el Sàhara, Palestina, Jordània, Síria i els deserts d'Aràbia existeix el conegut i molt temut 'simún' (o simoon, el vent roig del Sàhara). D'entrada, és un vent extremadament càlid i sec ja que la seva temperatura pot superar els 50º-54ºC, i la seva humitat no és superior al 10%.

Es forma quan l'aire calent i sec del desert del Sàhara s'eleva i és reemplaçat per aire més fred del mar. Aquest canvi de temperatura genera una gran quantitat de vent que arrossega amb sorra, pols i altres sediments que se sumen a la ja prominent quantitat del desert. No és d'estranyar l'origen del seu nom, que prové de la paraula àrab 'Samun' (de Samm, que significa 'vent verinós'). Trobar-se amb ell deu ser el més semblant a endinsar-se en l'infern o estar dins d'una sauna a màxima potència, ja que les persones que es queden atrapades en les seves entranyes poden morir per asfíxia o hipertèrmia (cop de calor). Pot arribar a enterrar cases, carreteres i, tot el que troba al seu pas. No es pot lluitar ni fer res contra ell, només buscar un lloc on refugiar-se i esperar que calme la seva fúria. Comptava Heródoto (historiador i geògraf grec que va viure entre el 484 i el 425 a.C.) que el 'simun' es va arribar a tragar al poble dels ‘Psilos’ i també va sepultar un exèrcit sencer del rei persa ‘Cambises II’ en el seu camí a l'oasi de Siwa.

Les tempestes que produeixen el 'simún', tenen estructures rotatòries semblants a un cicló, és a dir, que es desplacen amb rapidesa circulant en sentit contrari a les agulles del rellotge, generant estos murs d’arena que poden arribar a transportar esta pols des dels deserts africans fins a algunes illes del Carib o Europa a través de les corrents de vent que circulen pel planeta en capes mitjanes i altes de l'atmosfera. Exemples clars d'estos desplaçaments de pols en suspensió són la calitja (en castellà ‘calima’) que, des del Sàhara o el Sahel, arriba a les illes Canàries quan els vents dominants bufen d'est a oest, i les 'pluges de fang', conegudes també com 'pluges de sang' pel seu color rogenc. Estes es produeixen especialment a la Conca Occidental del Mediterrani quan els vents tenen un recorregut des del nord d'Àfrica cap a Europa i que tan molestes són quan apareixen per la nostra comunitat embrutant cotxes, terrasses, cases, roba estesa i tot el que pillen per davant.