COM ESCAPAR D'UN CORRENT DE MAR?

No és una de les coses més freqüents que ens puguen ocórrer en un dia de platja però, qui no recorda haver passat algun mal trago intentant eixir nadant d’una zona on, repentinament, la corrent ens portava cap endins de la mar i no podíem eixir. Són moments molt tensos i on la primera reacció natural és nadar contra corrent intentant alcançar la costa el més prompte possible. Greu errada, ja que l’única cosa que aconseguirem és cansar-nos cada vegada més, ficar-nos nerviosos i perdre totes les forces en l’intent. En el pitjor dels casos, pot ser una situació crítica i acabar en un desastre. Estes corrents repentines s’anomenen ‘corrents de ressaca’ i no són permanents ja que es generen en un moment donat. De fet, són ben diferents a les anomenades ‘corrents marines’, més estables, continues i que obeeixen als moviments dels oceans i dels grans mars del planeta. En el cas de l’article que ens ocupa, ens
centrarem en les primeres, les de ressaca, responsables directes de molts ofegaments i rescats a les platges. Per això és important saber en què consisteixen i com escapar d’elles.

En primer lloc puntualitzar que les ‘ressaques’ són masses d’aigua que s’allunyen de la costa arrossegant freqüentment a banyistes. Per a entendre un poquet millor el seu funcionament, els corrents d’estes tenen el seu origen a vora mar i, una vegada que l’aigua de les ones trenca, tornen mar endins. Normalment es creen per una forta pendent en el fons o bé per la confluència de dos corrents en sentit contrari. És molt important saber que estes corrents
marines no afecten a grans zones de platja, sinó a llocs puntuals. La velocitat d’elles sol fluctuar de manera irregular. Igual estan en calma i en uns moments poden arribar a alcançar els 6-8km/h. Sembla una velocitat ridícula, no? No vos confieu, és més velocitat de la que pot alcançar un nadador olímpic. I açò és el que agafa a la gent desprevinguda.

Si alguna vegada quedeu atrapats dins d’una d’elles o l’aigua vos arrossega mar endins, el més important és mantenir la calma i saber que esta corrent no ens enfonsarà o xuplarà, només ens allunya de la platja. Són corrents tan fortes que ni el més preparat físicament podria véncer la seva resistència, de manera que el més important és no nadar en contra d’elles perquè entrarem en pànic, la respiració s’accelerarà i esgotarem les nostres energies molt ràpidamen i perdrem la batalla. El nadador està condemnat.

Cal deixar-se portar i quan nadem, ho tenim que fer de manera paralel·la a la platja o en una diagonal de 45º. Lenta però progressivament anirem eixint de la corrent i les pròpies ones ens ajudaran a tocar terra. Evidentment, si on estem nadant hi ha un socorriste haurem de cridar la seva atenció amb els braços per a que ens vega i ens puga ajudar. Si et canses, sura… ja que la corrent anirà debilitant-se cada vegada més i, segons els últims descobriments, sembla que estes corrents funcionen formant cercles al seu voltant, de manera que si no fem res i ens deixem portar… ens tornarà a traure a peu de platja!. El millor que podem fer per a surar i mantindre’s dins d’una corrent sense gastar moltes energies és menejar activament els braços i les cames, mai surar d’esquenes perquè les ones ens passarien per damunt i seria molt incòmode. Com podeu veure, la combinació entre terra i aigua pot generar una de les trampes més mortals del planeta.