REFLEXIONS A UN ESTIU 2025 DE RÈCORD

Per Jovi Esteve

Abans ens queixàvem de la calor d'agost, ara ens queixem des de maig. Així podríem resumir l'oratge d'estos tres últims estius. Una cosa és la calor normal d'esta època de l'any i altra, ben diferent, el que estem patint. Entre este juny passat polvoritzant rècords, i agost convertint-se en el mes més calorós des que es van inventar els termòmetres, este estiu ens ha donat lliçons de resistència que ni volíem ni demanàvem. Si vos doneu compte, tots els rècords de temperatura sempre són a l'alça... i molta gent es fa la mateixa pregunta: Ens esperen estius cada vegada més calorosos? La veritat que la ciència actual no té la resposta, ni tampoc els models meteorològics estacionals a més llarg plaç, però els escenaris que es contemplen amb el Canvi Climàtic que ja tenim damunt, no són molt optimistes. Sí que és de veres que este ambient sufocant en el que ens hem instal·lat estos últims estius, no és gens bo i porta molts problemes col·laterals. La calor no sols incomoda, també és molt mala per a la salut, sobretot de la gent major i més menuts. Les nits tropicals, on el termòmetre no baixa de 20°C, s'han convertit en la norma, impedint que el cos es recupere de l'estrés tèrmic acumulat durant el dia, i els colps de calor durant el dia han omplit titulars este estiu amb onades de calor que han trencat rècords per la seva persistència, i no és per a menys: quan el cos no pot refredar-se, les conseqüències són serioses, i ací ve el realment preocupant. El Sistema de Monitoratge de Mortalitat (MoMo) ha registrat més de 1.500 defuncions atribuïbles a la calor d'este estiu, la qual cosa suposa un augment del 42% respecte a 2024. Entre maig i juliol ja s'havien comptabilitzat 1.180 morts relacionades amb les altes temperatures, un augment del 1.300% comparat amb el mateix període de l'any anterior.

Altre problema: molts turistes ja comencen a migrar a destinacions més 'fresques', o han cancel·lat viatjes. El turisme patix quan la calor és insuportable: menys passejos, menys terrasses, menys rutes culturals. I si a això li sumem els incendis, que obliguen a tancar parcs naturals, el panorama es complica. I quins incendis!!! ha sigut el pitjor estiu del segle XXI a la Península Ibèrica, i el més devastador dels últims 30 anys. Em perdut quasi 400.000 Ha de massa forestal, és a dir, per a que es facen una idea d'esta superfície cremada, seria més o menys com dos vegades la superfície total de Luxemburgo...o sis vegades l'extensió d'una ciutat com Madrid, o uns 600.000 camps de futbol. Demencial!!

I si parlem del camp, com deia mon pare, 'qui té la terra, té la guerra'. Un amic meu llaurador em deia este estiu que regar era com tirar poals d'aigua a l'arena: s'absorbia en segons i la terra tornava a estar resseca. I clar, la butxaca també ho nota: preus més alts i més incertesa en les collites. Fins a les tomaques no saben igual amb esta calor insuportable. I si ens fixem en la fauna? Evidentment també pateix esta excesiva calor. Aus que abandonen els seus nius perquè el sol els convertix en forns, peixos que desapareixen de rius cada vegada més secs, i fins a insectes que canvien els seus hàbits per a sobreviure. Un detall curiós: en algunes ciutats, els coloms s'han vist buscant ombra en els escaparates com si foren clients de rebaixes. I als pobles, els jabalins s'acostaven  més del normal buscant aigua. Tot un suplici.

Este estiu de 2025 passarà a la història no sols pels seus rècords tèrmics, sinó per haver-nos demostrat que el canvi climàtic no és una cosa del futur llunyà, sinó del present immediat. Entre incendis devastadors, collites perdudes, vides humanes en perill i ecosistemes alterats, hem viscut un avançament del que pot ser la nova normalitat estival.