LA BRÚIXOLA
El Blog de l′Oratge

PERQUÈ CALFA UN IGLÚ I NO ES FON?

De segur que esta pregunta ens l’haurem fet més d’una vegada: per què si la neu i el gel s’utilitzen per a mantindre les coses fredes (per exemple els aliments), com pot ser que puguen mantindre l’interior d’un iglú calent?. En primer lloc, fora de l’iglú la temperatura és molt baixa (per descomptat inferior a 0 ºC); pot ser, per exemple, de -30 ºC o -40 ºC. En segon lloc, la neu és un bon aïllant (també el gel, però pitjor). Açò significa que transmet malament la calor i el fred, encara que puga paréixer sorprenent. Els poros de la neu estan plens d’aire, i l’aire és un mal conductor de la calor. Penseu en els aïllaments tèrmics amb doble finestra, que contenen aire en el seu interior.

De totes maneres, la neu per a construir l’iglú interessa que siga prou compacta, per a la qual cosa, de vegades, es xafa i després es talla en blocs com si foren rajoles per a construir l’iglú recolzant uns sobre altres. Només amb la calor que despren el ser humà es pot aconseguir una temperatura en l’interior de l’iglú molt superior a l’exterior, perquè la neu de la caseta servix de bon aïllant. Però no sols produïx eixe efecte l’iglú, sinó que també impedix que l’aire exterior entre en contacte amb els habitants de l’iglú i els robe més calor.

Amb la calor que desprenen quatre persones i dos llums d’oli es pot tindre, en molts casos, una temperatura interior entre 0 i 2 ºC. Alguns experts consideren que es poden obtindre 40 ºC de diferència entre l’interior i l’exterior de l’iglú, i alguns estudis conclouen que la xifra d’una diferència de 32 ºC és realista. En l’interior de l’iglú es pot cuinar i els esquimals, per exemple, utilitzen llums que cremen oli de foca i balena, que els servixen per a cuinar i il·luminar. L’iglú ha de tindre ximeneia perquè isquen els fums i gasos de la respiració dels sers humans i penetre oxigen.

L’aire calfat en l’interior de l’iglú experimentarà un moviment ascendent, perquè al calfar-se es dilata i pesa menys que l’aire fred, que baixarà. Per tant, la part més calenta de l’iglú és la superior, que se sol destinar a dormitoris, la intermèdia per a cuinar i en la més baixa se sol situar l’entrada.

La calor generada en l’interior pot fondre alguna capa interior de la paret de l’iglú, però es tornarà a congelar a l’entrar en contacte amb la neu més freda. Estudis de simulació fets sobre un iglú de 2m de radi, 0,3m de grossària amb una temperatura en l’ambient exterior de -12 ºC i una sola persona (nua) en l’interior van donar com a resultat que l’aire en contacte amb la pell mantenia una temperatura molt pròxima a la del cos humà, l’aire sobre ell aconseguia una temperatura pròxima a 17 ºC, però la resta de l’aire tenia, en algunes parts, temperatura molt més baixa. La temperatura mitjana de la paret interior de l’iglú era -2 ºC.

L’aire interior de l’iglú està calent, el de fora està molt fred, i la calor va espontàniament de temperatures altes a temperatures baixes. No és el mateix calor que temperatura. Contínuament la calor estarà travessant la paret de l’iglú, però la seua temperatura no patirà variació significativa, és com si tinguérem una mànega que connectara l’interior de l’iglú, on haguera un manantial, i desembocara en l’exterior sense deixar res de l’aigua en la paret de l’iglú. El mateix passa amb el calor.

En condicions estacionàries, la calor que isca de l’interior de l’iglú el travessarà i anirà a l’exterior, sense quedar res atrapat en la paret de l’iglú. Per això no es fon.

Ajuntament de Bétera

Estació ubicada a la Casa de la Cultura

informació proporcionada per inforatge.com

© maig de 2024

Tots els drets reservats.
Prohibida la reproducció total o parcial,
còpia o distribució del contingut d′esta web
sense autorització expressa d′INFORATGE SL

Si no visualitza les dades actualitzades,
per favor refresque el seu navegador (F5 o Com+R)