LA CREU DE CONSTANTÍ

Segons la llegenda, abans de la batalla del Pont Milvio (Roma), l’emperador Constantí I el Gran (272-337) va tindre una estranya visió que influiria en la seva decisió d'autoritzar el cristianisme, tan perseguit en aquella època. Era la nit del 27 d'octubre de l'any 312 i Constantí descansava en el seu campament militar a prop del Pont Milvio. Havia d'estar en condicions per al dia següent, ja que les seves tropes s'anaven a enfrontar a les de Majencio i es jugava molt més que l'honor: ser emperador de Roma. Si s'alçava amb la victòria l'Imperi estaria en les seves mans, si queia derrotat trobaria la mort i Majencio seria el César.

Constantí, que només pensava en la jornada següent, va aparcar les seves ambicions per un moment en contemplar (com explica la llegenda) la forma d’una creu en el cel, al costat del sol, que va interpretar com un senyal o intercessió divina. Després d'esta visió, Constantino va incorporar als seus escuts, banderes i estendards una creu llatina coneguda com 'staurogram' amb la que va poder véncer al seu enemic Majencio en la batalla del Pont Milvio on es va fer amb l'Imperi. Més tard, Constantí I el Gran va legalitzar la religió cristiana gràcies a l’Edicte de Milà, que va signar l'any 313.

Molt s’ha especulat sobre esta ‘visió divina’ que va canviar la història. Es creu que podria estar basada en l'observació d'un fenomen òptic real que es forma en l’atmosfera baix certes condicions. D’entrada, hem de tindre en compte que aquella batalla de Pont Milvio (anomenada així perquè es va produir al costat d’este pont, un dels que creuen el riu Tíber al nord de la capital romana), va tindre lloc en un ambient més hivernal que de tardor, tot i que es va produir a finals d’octubre. Quan l'aire està fred, la presència de cristalls de gel en l’ambient afavoreix l'aparició de fenòmens òptics atmosfèrics quan incideix sobre ells la llum solar.

Existeixen els anomenats ‘pilars de llum’ que formen com una línia luminosa molt brillant que puja cap al cel en posició vertical des del mateix horitzó. Si estos pilars verticals es combinen amb un altre fenòmen que consisteix en una línia luminosa també molt brillant però paralel·la a l’horitzó, anomenat ‘cercle parhèlic’, l’efecte visual final podria ser el d’una immensa creu en el cel, també anomenada ‘CREU DE CONSTANTÍ’. Estos dos fenòmens estan ben documentats i estudiats; s'expliquen per la manera en què la llum es reflecteix i refracta en incidir sobre determinats cristalls de gel presents a l'atmosfera, orientats de determinada manera pel que fa a la font lluminosa (el sol, en el cas que ens ocupa). De fet, estos dos fenòmens pertanyen a la família dels ‘halos solars,’ i gràcies a l'avanç de la ciència hem pogut trobar l’explicació a estos fenòmens naturals que, en l’època del nostre emperador, semblaven paranormals o misteriosos.