AVIONETES ANTI-GRANIÇ

Segurament hauran llegit o escoltat en més d’una ocasió el polèmic tema de les avionetes que fumiguen els núvols per a evitar que ploga o, plans ocults que van més enllà i que parlen de productes que ens llancen des del cel per a controlar a la Humanitat amb no sé quina finalitat... o que, molt sovint, estes avionetes ens estan ruixant amb productes químics des del cel per a provocar noves enfermetats ja que les farmacèutiques estarien molt interesades amb augmentar els seus milionaris beneficis. Moltes Associacions agràries han presentat denúncies contra estes pràctiques. En realitat, si volen que els diga la veritat, he pogut escoltar i llegir tantes i tantes teories conspiratòries que crec que hi ha que ficar una miqueta de cordura i explicar el tema de la sembra de núvols amb iodur de plata amb les denominades avionetes anti-graniç. En altre article parlarem de les diferències entre els contrails (o esteles de condensació que deixen els avions) i els chemtrails (esteles químiques responsables de les teories conspiratòries), tema també interessant.

Com ja fa uns 4 anys que arrosseguem una preocupant sequera a moltes zones del nostre país (inclosa la nostra Comunitat), és en estos llocs on més grups de pressió estan apareixent per a que s'investigue este tema i on més denúncies hi ha interposades per a que desapareguen estes suposades pràctiques de fumigar els núvols amb productes que “eviten que ploga”, com el 'iodur de plata'. Però, com funciona este compost realment? Bé, en realitat esta tècnica existeix des de fa dècades i és cert que hui en dia alguns núvols es ruixen amb este element però, amb una única funció: fer que ploga i provocar que el líquid element aparega sobre les nostres terres. Tots sabem que els núvols estan formats de microgotetes d'aigua en suspensió (no de vapor d'aigua) o de xicotets cristals de gel. En realitat quan el vapor d'aigua ascendeix en l'atmosfera, es va refredant i arriba un moment en què es condensa en forma d'estes diminutes gotes d'aigua gràcies als 'nuclis de condensació' existents en l'aire com micropartícules de sal, pols, pol·len , etc... que ajuden a que estes gotetes s'adhereixen a ells i puguen anar creixent al ajuntar-se amb altres gotetes. Lògicament, quan més nuclis de condensació tinguem en l'aire, més possibilitat tindrem de que estes gotes d'aigua puguen créixer i després precipitar (això succeeix quan arriben a una grandària d'uns 2,5 mm de diàmetre i cauen pel seu propi pes). I ací és on entra en escena el nostre 'iodur de plata'. Com este és altament insoluble en aigua i té una estructura cristal·lina semblant a la del gel, una vegada que entra en contacte amb estes gotes en suspensió, el que fa és ajudar a congelar-les ràpidament, és a dir, accelera la formació de graniç i curiosament, este procés evitarà que es formen grans pedres dins del núvol ja que les nombroses llavors o boletes de graniç que van apareixent, intentaran captar l'aigua que hi haja disponible i no podran créixer. Hi hauran més però seran de menys grandària, cosa que minimitzarà els danys en l'agricultura. És a dir, en existir més nuclis de condensació, l'aigua continguda en el núvol es repartirà més, de manera que el graniç que puga produir-se serà més xicotet. Per tant, el iodur de plata no s'utilitza per impedir la pluja, si no tot el contrari, afavorir que aparega. I no hi ha cap producte que actualment es tire sobre els núvols per impedir que ploga.

De fet, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), ha indicat que la sembra de núvols produeix resultats positius en molts casos, però que depèn de molts factors com el tipus de núvols, velocitat i direcció del vent, el terreny, etc. ja que no sempre s'aconsegueix este objectiu.