ROGATIVES PRO-PLUJA: Sol·licitant ajuda divina

Quan el cel fallava i les pluges no apareixen, antigament es solia confiar en l'ajuda divina perquè les collites i els cultius no patiren el càstig de la sequera ja que això era sinònim de fam i malalties. La solució per a este menester, des de fa molts segles, van ser les rogatives pro-pluja (també anomenades 'ad petendam pluviam'). Pregàries o simples oracions i súpliques que es dirigien al Totpoderós per propiciar l'arribada del líquid element. Per realitzar-les, els responsables municipals primer havien de contrastar la gravetat de la situació (comprovar el nivell dels pous, cabal dels recs, etc.) i si la magnitud del problema era crítica, se sol·licitava a les autoritats eclesiàstiques, normalment al bisbe , esta classe d'oracions i cerimònies que eren més solemnes com més gran era la necessitat d'aigua i sempre les pagava el poble (ornamentació de carrers, voreres, músics, etc.).

Els dies de pregària eren dies de penitència i en ells es guardava abstinència i dejuni. Realment no van tindre massa èxit en el seu objectiu però sí com a font valuosíssima per conèixer els períodes de sequera de la nostra història ja que van quedar documentades i perfectament registrades en els arxius dels bisbats. D'altra banda, amb l'aparició dels primers observatoris meteorològics ja ben avançat el segle XIX, va començar a obtenir-se una informació més precisa i detallada dels períodes secs. Curiosament, quan el cel era massa generós i les pluges no cessaven, hi havia un altre tipus de rogatives per a que pararen, anomenades pro-serenitate (per demanar que “s'asserenara” el temps i remetera el diluvi) però estes van ser menys freqüents.