COM ENS AFECTA LA LLUNA?

Situada a 393.499km de la Terra, la Lluna és el quint satèl·lit més gran del Sistema Solar. Sempre envoltada de misteris i legendes, és ben sabut que té una influència directa amb el nostre planeta. Per una part, està absolutament demostrat que culpa seua són les ‘marees’, que no són més que el resultat de la força d’atracció que exerceix la Lluna sobre la Terra, és a dir, que la gravetat de la Lluna atrau l’aigua dels mars i oceans. Fa milions d’anys, quant el nostre satèl·lit estava unes 10 vegades més pròxim a nosaltres que en l’actualitat, les marees eren mil vegades superiors a les de hui en dia i  semblaven tsunamis ja que arribaven a penetrar kilòmetres terra endins.

D’altra banda, la Lluna també és vital per a la nostra existència ja que ajuda a que la Terra mantinga fixe el seu eix afavorint la rotació del nostre planeta. Si no fora així, els pols podrien quedar apuntant directament al Sol o, tot el contrari, directament a l’ombra i açò faria que hi hagueren zones on sempre seria de dia (amb una ambient molt, molt càlid) i d’altres on la nit seria també eterna (amb un ambient molt, molt fred). La vida, per tant, seria impossible tal i com la coneguem en l’actualitat. També la presència del nostre satèl·lit té una influència directa sobre la savia de les plantes i la migració de les aus, entre altres.

I a les persones, com ens afecta la Lluna? Bé, des del punt de vista científic no paréix que estiga demostrat que realment tinga massa conseqüències sobre nosaltres però, paréix que en alguns aspectes sí que podria tindre alguna relació. De fet, ja en el segle I es van fer alguns estudis sobre com podia afectar a la naturalea humana. És el cas del tractat de “Historia Naturalis” de Plinio el Viejo. En esta completa encliclopèdia romana que recopilava tot el coneixement que es tenia en aquella època, ja s’avançaven alguns aspectes de com les diferents fases de la lluna podien tindre una influència directa sobre l’esta físic i emocional de les persones. En tot cas, si la lluna té efectes sobre l’aigua, i el cos humà té un 70% d’este líquid element, algo sí que ens afectarà. Per exemple, un estudi de l’Institut de neurologia de l’University College London assegura que els atacs d’epilèpsia es redueixen considerablement quant hi ha lluna plena, i altre informe de la universitat del Sud de Florida afirma que augmenten en la fase de quart minvant. També hi han alguns estudis (no determinants) que apunten a la teoria de que en lluna plena el nostre cos segrega menys ‘melatonina’ que és la hormona que regula els cicles del somni i açò ens faria dormir pitjor, extrem que no està massa clar que siga causa directa del nostre satèl·lit. Per últim, investigadors de l’Hospital Apollo, a Chennai (Índia) han detectat una possible relació en l’augment de  dolències cardíaques en dies de lluna plena.