QUAN LA TEMPESTA REBENTA: L’ESCLAFIT QUE VA SACSEJAR LA RIBERA

El passat 20 d’agost de 2026, molts punts del sud de la província de València, però sobretot a les comarques de les Riberes, van viure un d’eixos episodis meteorològics que duren a penes uns minuts, però que poden deixar un record molt difícil d’oblidar. Arbres arrancats, teulades danyades, mobiliari desplaçat i nombrosos desperfectes van ser algunes de les conseqüències d’una forta tempesta que va arribar a la nostra comarca acompanyada de violentes ratxes de vent, pluja torrencial i una intensa activitat elèctrica.

Però, com vam passar d’un matí tranquil, molt calorós i assolellat, a una vesprada radicalment diferent? L’explicació la trobem en les condicions atmosfèriques que s’havien anat configurant durant les hores i els dies anteriors. D’una banda, teníem una enorme quantitat de calor acumulada. La ponentada del dia anterior havia disparat els termòmetres per damunt dels 43 i 44 ºC en molts punts de la Comunitat Valenciana i, especialment, a les Riberes. D'altra banda, en altura, una llengua d’aire fred associada a una vaguada va creuar de vesprada la nostra Comunitat d’oest a est. La combinació era explosiva: moltíssima calor en superfície i aire fred en altura. El resultat va ser una atmosfera extraordinàriament inestable, capaç d’afavorir el ràpid creixement vertical de les tronades, que es van formar a l’interior i van anar desplaçant-se cap al litoral. Simplificant molt, podríem dir que teníem una atmosfera amb gasolina en superfície i un misto encés en altura.

I és precisament ací on trobem la clau per entendre què va passar. Quan una tronada descarrega precipitació i aquesta travessa una massa d’aire molt càlida i seca, una part de la pluja s’evapora abans d’arribar a terra. L’evaporació necessita una gran quantitat d’energia, i aquesta energia s’obté de l’aire que envolta les gotes. El resultat és que l’aire es refreda. I ací entra en joc la física: l’aire fred és més dens i pesat que l’aire calent. Per això, aquesta massa d’aire es desploma amb força des de l’interior de la tempesta cap a la superfície. Quan arriba a terra, ja no pot continuar baixant i es veu obligada a expandir-se ràpida i horitzontalment  en totes direccions.

És el que coneixem com un rebentó o downburst: una violenta corrent descendent d’aire associada a una tempesta que, en arribar a terra, genera vents molt intensos i divergents. I el resultat pot ser espectacular, però no ho hem de confondre amb un tornado. En un tornado el vent gira al voltant d’un eix, mentre que un rebentó genera vents fonamentalment rectes que s’allunyen de la zona on l’aire impacta contra terra. Per això, els danys també presenten patrons diferents.

En un rebentó, arbres, branques, vehicles o altres objectes poden aparéixer desplaçats o tombats en diferents direccions, com si una explosió haguera tingut lloc arran de terra. En canvi, en un tornado, els danys solen mostrar un patró més coherent amb la trajectòria del vòrtex o embut.

Les dades registrades per les nostres estacions d’INFORATGE durant aquest episodi són espectaculars. Es van registrar ratxes de fins a 143 km/h a Carcaixent, 142 km/h a Alzira i Guadassuar, 138 km/h a Alberic i 114 km/h a Algemesí, entre moltes altres que van superar els 100 km/h. Són velocitats extraordinàries i expliquen perfectament els nombrosos desperfectes ocasionats en molt poc de temps. Però encara hi ha un altre detall sorprenent. L’arribada del rebentó també va provocar un descens molt brusc de la temperatura, d’entre 15 i 20ºC en alguns dels municipis afectats i en tan sols una hora.

I és precisament aquesta combinació de calor extrema, humitat, aire fred en altura i fortes corrents descendents la que explica com un dia que havia començat tranquil va acabar convertint-se, en qüestió de minuts, en un autèntic episodi meteorològic extraordinàriament sever.